domingo, 15 de abril de 2018

ORGANISMES MODIFICATS GENÈTICAMENT


     Al llarg d'aquesta unitat didàctica hem aprés moltes coses sobre la informació genètica i també relacionades amb les aplicacions d'aquest coneixement mitjançant la Biotecnologia i la Enginyeria Genètica. Un dels temes de debat a classe ha estat el dels organsimes modificats genèticament (OMG). Ací presentem alguns dels arguments a favor i en contra d'aquest tipus de organismes recollits del debat a classe:

    1. Arguments a favor:

  • Possibilitat d'introducció de característiques en plantes i animals amb augment de la capacitat nutritiva d'aquests aliments. Això podria ajudar a superar la desnutrició actual al món, sobretot en països pobres.
  • Les plantes seran més resistents tant a plagues com a herbicides, la qual cosa permetrà que els cultius s'aprofiten al màxim. De la mateixa manera, els animals poden augmentar la seua resistència al fred i les malalties, ajudant en els guanys als camperols.
  • La possibilitat d'obtenir cultius capaços de viure en zones desèrtiques o altres on ara mateix és impossible pot ajudar a pal·liar la fam als països pobres i augmentar la diversitat d'aliments.
  • Aquestes tècniques ajudaran a conservar espècies en perill d'extinció, ja que hi haurà suficient aliment per a tots i no hi haurà necessitat de consumir més enllà del que consumim. A més, no hi haurà necessitat de talar zones de reserva ecològica per a cultius.
    2. Arguments en contra:
  • No s'ha demostrat que aquestes característiques siguen totalment inofensives per a l'ésser humà, de manera que podria augmentar el nombre d'al·lèrgies, resistència a antibiòtics, ...
  • La major part de les empreses que fabriquen insecticides són ara les que promouen aquesta investigació, cobrant per les patents de les llavors. Quan un animal o planta aconsegueix resistència a una plaga, aquesta pot evolucionar i afectar la fauna i flora silvestre i fins i tot l'ésser humà.
  • Introduir plantes estranyes en ambients nous pot alterar l'equilibri ecològic. A més, aquestes plantes es podrien propagar a zones properes i acabar amb la flora silvestre. També afectaria els animals que s'alimenten d'aquestes plantes.

CLASSIFICACIÓ DE LES MUTACIONS


1. Segons les cèl·lules afectades:
     
      a) Mutacions germinals:
           - Afecten els gàmetes.
           - Es transmeten a la descendència.
           - Constitueixen l'origen de la variabilitat genètica, ja que sobre elles actua la selecció natural i són, per tant, essencials per a l'evolució.

      b) Mutacions somàtiques:
           - Afecten les cèl·lules somàtiques.
           - No es transmeten a la descendència.
           - Només afecten el individu que les pateix.
           - No afecten el procés evolutiu.

2. Extensió de la mutació

      a) Mutacions gèniques: 
           - Afecten la seqüència de nucleòtids d'un gen.
           - No es poden observar al microscopi òptic.
           - Es produeixen per sustitució de bases, pèrdua de bases o addició de bases.

      b) Mutacions cromosòmiques:
           - Afecten la disposició dels gens als seus cromosomes.
           - Són visibles al microscopi òptic.
           - Poden ser inversions, delecions, duplicacions o traslocacions.

      c) Mutacions genòmiques:
           - Afecten el nombre de cromosomes de l'espècie.
           - Son visibles al microscopi òptic.
           - Poden ser aneuploidies (si tan sols afecta el nombre d'exemplars d'una parella de cromosomes - monosomia o trisomia -) o euploidies (afecta el nombre de dotacions haploids de cromosomes) 






GATTACA

Títol original: Gattaca
Nacionalitat: USA 
Productora: Jersei Films / Columbia Pictures 
Any: 1997 
Durada: 112 min 
Gènere: Ciència-Ficció, Drama 
Color: Color 
Director: Andrew Niccol 
Guió: Andrew Niccol 
Intèrprets: Ethan Hawke, Jude Law, Uma Thurman, Alan Arkin, Xander Berkeley, Ernest Borgnine, Loren Dean 
Música: Michael Nyman 
Fotografia: Slawomir Idziak en Technicolor 
Muntatge: Lisa Zeno Churgin 
Premis: Sitges 1997: millor pel·lícula, millor banda sonora                                                                                                                                       Gattaca

          Argument: en el futur, la major part dels xiquets són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent (Ethan Hawke) és un dels últims concebuts de manera natural, un fill de Déu, però naix amb una deficiència cardíaca per la qual no li donen més de trenta anys de vida. És un "no vàlid", algú condemnat a ocupar els llocs menys grats de la societat. Per contra, el seu germà Anton rep el millor de la seqüència genètica dels seus pares, la qual cosa li garantirà l'accés a infinitat d'oportunitats. Des de molt petit, Vincent somia amb anar a l'espai però, per la seua condició de no vàlid, és conscient que mai podrà ser elegit faça el que faça. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia contacta amb un home que li proporciona la clau per passar a l'elit: adoptar la identitat de Jerome (Jude Law), un esportista vàlid que es va quedar paralític per culpa d'un accident. Així Vincent podrà accedir a la Corporació Gattaca, una indústria aeroespacial on és seleccionat per a una missió a Tità. Per fer front a les constants proves genètiques a què és sotmès, haurà d'emprar intel·ligentment les mostres de sang i teixits que Jerome li prepara. Tot anirà bé fins que el director de la missió és assassinat i les conseqüents investigacions aniran generant dificultats per poder prosseguir amb el seu pla. (FILMAFFINITY)


TREBALL A CLASSE: Gattaca és una pel·lícula dels anys 90 que s'ha convertit en tot un referent, no tan sols del gènere de ciència ficció, sinó que també és un magnífic exponent d'allò que la biotecnologia i l'enginyeria genètica ens podrien oferir en el futur. En una societat actual on el paper de la ciència està en entredit, no només des d'un punt de vista científic, sinó que també filosòfic i social, aquesta pel·lícula ens mostra d'una manera extrema cap a on caminem, amb tots els seus avantatges i els seus inconvenients. Veurem la pel·lícula a classe i us invite a la reflexió sobre el món que ve ...

Contesta les següents preguntes:

1. El protagonista de la pel·lícula explica la seua història dient "... als pocs segons de vida ja es podia saber el temps i la causa exacta de la meua mort ...". Creus que això és possible? Raona la teua opinió.

2. Compara la frase anterior amb la següent: "... no hi ha cap gen que determine el destí ...". Què opines sobre ella?

3. En què consisteix el genomisme? Creus que el món seria més perfecte si cada un de nosaltres es dedicara a allò per al que estem genèticament preparats?

4. En què consisteix la manera natural de tenir fills en el futur? Utilitzaries aquest mètode de selecció d'embrions triant tots els detalls del teu futur fill o filla? On posaries el límit del que hauríem de corregir en un embrió, en què no tingués càncer, a evitar la miopia, tenir ulls blaus, ...?

5. Quines estratègies utilitza el protagonista (Vincent) per convertir-se en Jerome?

QUÈ ÉS LA TECNOLOGIA CRISPR?

     La tecnologia és una eina molecular utilitzada per a "editar" el genoma de qualsevol cèl·lula, incloent les cèl·lules humanes. Aquesta nova revolució de la enginyeria genètica és capaç de tallar qualsevol molècula d'ADN d'una manera molt precisa i controlada, la qual cosa permet modificar la seua seqüència, eliminant o inserint nou ADN.

    Una mica de història...

    En 1987 es va publicar un article en el qual es descrivia com alguns bacteris es defensaven de les infeccions víriques mitjançant uns enzims capaços de distingir entre el material genètic del bacteri i el del virus. Quan un virus entra dins del bacteri pren el control de la maquinària cel·lular i per això interacciona amb diferents components cel·lulars. Però els bacteris que tenen aquest sistema de defensa tenen un complex format per una proteïna Cas unida a seqüències CRISPR i el material gènic del virus pot interaccionar amb aquest complex. Si passa això, el material genètic viral és inactivat i posteriorment degradat. Però el sistema va més enllà. El sistema és capaç d'agafar una petita part de l'ADN viral, modificar-lo i integrar-lo dins del complex. D'aquesta forma, si aquest bacteri (o la seva  es troba amb aquest mateix virus, ara s'inactivará de forma molt més eficient al material genètic viral. És, per tant, un veritable sistema immune de bacteris.

    Durant els anys següents es va continuar la investigació sobre aquest sistema, però no va ser fins l'any 2012 en el qual es va donar el pas clau per convertir aquest descobriment en una eina molecular útil al laboratori. A l'agost d'aquest any un equip d'investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, va publicar un article a la revista Science el qual es demostrava com convertir aquesta maquinària natural en una eina d'edició "programable", que servia per tallar qualsevol cadena d'ADN in vitro. 



    Per a què serveix aquesta tecnologia?

    Podem dir que aquesta eina es podrà utilitzar per regular l'expressió gènica, etiquetar llocs específics del genoma en cèl·lules vives, identificar i modificar funcions de gens i corregir gens defectuosos. Les possibilitats són gairebé inimaginables. Amb la tecnologia CRISPR  s'inaugura una nova era d'enginyeria genètica en la qual es pot editar, corregir, alterar, el genoma de qualsevol cèl·lula d'una manera fàcil, ràpida, barata i, sobretot, altament precisa.
EL CODI GENÈTIC

     El codi genètic és el conjunt de normes per les quals la informació genètica de l'ADN es tradueix en proteïnes. Per tant, podem dir que defineix la relació entre seqüències de nucleòtids i aminoàcids. Com que tant l'ADN com l'ARN estan formats per només quatre tipus de nucleòtids, però hi ha vint aminoàcids, està clar que cada nucleòtid no es pot correspondre amb un aminoàcid. Quina és la solució? Cada aminoàcid està codificat per un grup de tres nucleòtids denominat codó.

 Característiques del codi genètic:  

    1. Tot i les variacions que existeixen, els codis genètics utilitzats per totes les formes conegudes de vida són molt similars. Això suggereix que el codi genètic es va establir molt d'hora en la història de la vida i que té un origen comú en les formes de vida actuals.

    2. El codi està organitzat en triplets de nucleòtids o codons.

    3. El codi genètic és degenerat, de manera que alguns aminoàcids poden ser codificats per diferents codons.

    4. El codi genètic és no solapat o sense superposicions i es llegeix sense comes.





ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ

1. Relaciona cada eina de l'enginyeria genètica amb la seua utilitat:


PCR                               Enzim que uneix fragments d'ADN


Plàsmid                          Cèl·lules provinents d'una sola cèlula


ADN ligasa                  Eina utilitzada per a separar fragments d'ADN de diferent mida


Clon cel·lular             Determinació de la seqüència de nucleòtids d'un fragment d'ADN


Seqüenciació                  Sèrie de reaccions cícliques per amplificar un fragment d'ADN


Electroforesi                  Enzims bacterians que produeixen talls en l'ADN


Genoteca                       Molècula circular d'ADN utilitzada per a clonar gens


Enzims de restricció      Eina de detecció de molècules d'ADN mitjançant sondes


Southern                        Conjunt de clons que contenen un genoma fragmentat.


2. En un hospital es produeix una confusió ja que es perden les targetes d'identificació de tres xiquets de bolquers. Amb l'objectiu d'identificar-los, s'obté l'empremta genètica de cadascún i la dels seus possibles pares. Els perfils obtinguts són els següents:




Quin xiquet de bolquer correspon a cada parella? Per esbrinar això has de comparar la banda del perfil de cadascún d'ells amb les dels pares i les mares en cada parella, tenint en compte que no totes les bandes en el perfil del pare o de la mare han de tenir una altra igual en el perfil del xiquet. Quines bandes del perfil del xiquet ha heretat del pare i quines de la seva mare? Marca les bandes amb una P o una M.

miércoles, 11 de abril de 2018



ELS EXPERIMENTS DE HERSHEY I CHASE
           Després dels experiments de Griffith, nombrosos científics es van proposar esbrinar quina era la naturalesa química del principi transformant. Els primers experiments clarificadors en aquest sentit van ser duts a terme per MacLeod, McCarty i Avery en 1944. Els resultats apuntaven a l’ADN com a molècula portadora de la informació genètica. Tanmateix, la comunitat científica romania escéptica, ja que es tractaba d’una molècula massa simple, amb tan sols quatres unitats diferents, com per allotjar una gran quantitat d’informació. Les proteïnes, amb tota la seua complexitat, eren les candidates idònies per a desenvolupar aquesta funció.

           Finalment, tot es va aclarir en 1952 amb els experiments de Al Hershey y Martha Chase amb bacteriòfags, un tipus de virus que infecta els bacteris, i que només contenen un cap  format per proteïnes i ADN dins d’aquesta estructura. Utilitzant proteïnes i ADN radiactives, van demostrar que durant la infecció, només l'ADN entrava a l'interior dels bacteris, mentre les proteïnes quedaven a l'exterior. Això volia dir que l’ADN havia de ser el principi transformant dels experiments de Griffith i per tant, la molècula portadora de la informació genètica i hereditària.





domingo, 8 de abril de 2018


DEBAT A CLASSE. BIOÈTICA

Observa les següents afirmacions:

- "L'enginyeria genètica ens pot conduir a una nova versió d'eugenèsia"

- "Tot ésser humà ha de conèixer des del seu naixement el risc de patir malalties al llarg de la seva vida"

- "L'ADN de cadascuna de les persones no pot estar seqüenciat ja que és una violació de la intimitat de cada un de nosaltres"

- "Quin ha de ser el límit en la gravetat d'un defecte genètic per intervenir mitjançant enginyeria genètica?"

- "Desar embrions per obtenir cèl·lules mare és indispensable per avançar en la lluita contra algunes malalties"

- "Podem utilitzar la clonació per obtenir persones que puguen salvar la vida als seus germans"

          Aquestes frases constitueixen alguns dels punts de debat més importants dins l'àmbit de la bioètica. Quan finalitzem la unitat didàctica, tindrem suficient informació per valorar de manera crítica cadascun d'aquests punts. Debatrem a classe sobre la importància de la ciència i un ús responsable d'ella per millorar la societat actual.

ELS EXPERIMENTS DE GRIFFITH


           En 1928, el metge anglès Frederick Griffith comença una sèrie d’experiments clàssics que condueixen finalment a establir que la molècula d’ADN és la portadora de la informació hereditaria.

           Griffith treballava amb un tipus de bacteris, els pneumococs, la inoculació dels quals en ratolins causa la mort en poques hores. Això és gràcies a la presència d’una càpsula protectora que dona als bacteris un aspecte lis (S). Per contra, els bacteris sense aquesta protecció, de aspecte rugós, no són patògens.

           Experiments:
· Ratolins infectats amb bacteris tipus S moren.

· Ratolins infectats amb bacteris tipus R sobreviuen.

· Ratolins infectats amb bacteris tipus S prèviament morts per calor sobreviuen.

· Quan es fa un inòcul amb bacteris tipus S mortes per calor i bacteris R els ratolins moren.

           Aquest últim experiment demostra que ha de haver alguna cosa que transforma els bacteris R en patògens, un canvi que s’hereta. Què és aquesta substància que passa d’uns bacteris a altres i els transforma? Avui sabem que és l’ADN, però en aquell moment, ningú no sospitava encara quina era la naturalesa d’aquesta molècula transformadora…


 

EXTRACCIÓ CASOLANA D'ADN


      Durant aquesta Unitat Didàctica estudiarem la molècula d’ADN. Veurem en primer lloc la seua composició química i la seua estructura. Després aprofundirem en les seues funcions i finalment veurem algunes de les aplicacions derivades del coneixement d’aquesta molècula, ficant-nos per tant en el món de la Biotecnologia i la Enginyeria Genètica.

     La pregunta és… podem veure el nostre ADN. La resposta és bien senzilla… sí. Podem extraure d’una forma casolana el material genètic de les nostres cèl·lules. Només necessitem uns pocs materials casolans, una mica de curiositat i seguir les següents instruccions:

1.Posar una mica d’aigua dins d’un got i esbandir-se la boca de forma enèrgica durant un minut per aconseguir tantes cèlul·les com puguem de la mucosa bucal.

 2.Afegir a un altre got una mica de sal i un poc d’aigua, junt amb unes gotes de detergent.

 3.Afegir l’aigua de la boca al got anterior. A continuació, moure suaument sense que es forme escuma.

 4.Afegir una mica d’alcohol, deixant-lo caure suaument per la paret del vas inclinat. Esperar uns minuts.

 5.Com es pot observar, la nostra saliva en aigua queda a la part inferior, mentre que l'alcohol queda a la part superior. Però,… i el nostre ADN?

 6.Tans sols ens queda mirar la zona de contacte entre els dos líquids i fixar-nos en una massa blanquinosa… Això és l’ADN!!!

 By Joo Nath, in WikiMediaCommons